Els àrabs van arribar a Espanya al 711 i van romandre allà durant més de set segles, deixant la seva influència pertot arreu, però especialment a la regió d'Andalusia, al sud d'Espanya. Avui podem veure la influència dels àrabs, no només en l'arquitecutra dels castells i altres edificis que van construir a Andalusia, també en la llengua. Moltes paraules que comencen amb les lletres al, com a alcohol i àlgebra, són àrabs.
Els espanyols van passar molts segles lluitant contra els àrabs, i per fi, en 1492, els reis catòlics Fernando i Isabel els van conquistar en Grandada, la seva capital. Els àrabs llavors van haver de sortir d'Espanya, deixant els seus bells palaus amb els patis frescos, la llum i l'aigua. Però van deixar la seva influència pertot arreu i ningú pot esborrar-la.
La colònia marroquina resident a Catalunya és la més antiga i nombrosa de les establertes a Espanya; als assentaments provisionals de la dècada dels 60, va seguir l'establiment d'individus, primer, i de grups familiars a partir dels 70; posteriorment, des de la segona meitat dels 80 es va registrar el major flux d'ingressos. A l'abril de 1992, una vegada conclòs el procés de regularització d'estrangers, els residents originaris del Marroc eren 21.545, xifra que representava el 33,7% del total dels 63.881 establerts a Espanya. Des de 1998 a 2010 Catalunya ha passat de 30.857 marroquins a 241.001.
Els mètodes d'arribada
Es pot considerar l'estiu de 1993 com el punt d'acceleració constant d'arribada de Marroquins. Els nacionals del Marroc i Algèria utilitzaven bàsicament dues vies d'entrada a Espanya.
- La primera i més nombrosa, consisteix a accedir a travñes de llocs fronterers habilitats proveïts del corresponent visat turístic expedit per algun dels Consolats Generals de països europeus.
- La segona via i menys nombrosa, es produeix a través de l'arribada al Mediterrani andalús a través del conegut mètode de pateres des de les costes marroquines, o en menor mesura des de la costa de l'Algèria occidental.
Per què trien Catalunya?
Des de 1995, els immigrants que s'anaven quedant irregularment al nostre país, eren principalment originaris del Magrib. A Catalunya ja tenien algun familiar, amic o veí marroquí o algerià, que havia aconseguit “quedar-se”, a través dels procediments anteriorment descrits. La veritat és que en 1995 no era difícil escoltar als carrers de Casablanca, a joves marroquins manifestant al turista espanyol, que un amic, un cosí, o germà ja estaven sense papers assentats a Girona, Tarragona, Lleida o Barcelona.
Fins a 2002 la comunitat autònoma catalana, sens dubte, era un dels motors de l'economia espanyola. L'agricultura, la ramaderia, la indústria, el turisme i la construcció es desenvolupaven amb força. Qualsevol de les quatre províncies que la componen, era el lloc menys difícil per trobar ocupació en sectors de poca qualificació a les àrees referides.
L'auge de la immigració islàmica a Catalunya
Després d'haver passat 5 anys de l'últim procés, els musulmans ja han doblegat la seva població a Catalunya. Hi ha més de 400.000, però encara no s'han conclòs les reagrupacions familiars d'aquests regularitzats en 2005. Des de 2002 fins als nostres dies s'han instal·lat més de 200 mesquites i oratoris, construcció immersa en polèmica i rebuig de les associacions de veïns.
