Dins de l'islam, s'anomena Halal tot el que esta permès des d'una perspectiva religiosa al contrari que el Haram (prohibit). En conseqüència aquestes paraules tenen en compte el comportament, la parla, la vestimenta, la conducta i les normes vinculades a l'alimentació. D'acord a l'islam amb el comportament i relació amb la família és molt important donant lloc a mantenir aquests lligams i tenint en compte els seus drets i advertint no fer un abús d'ells.
La situació de la dona és un dels aspectes més polèmics. En les sures d'abans de l'exili a Medina, es defensa una igualtat entre home i dona ben oposada als costums preislàmics. En les sures posteriors, es recullen posicions patriarcals de preeminència de l'home sobre la dona. Els musulmans tradicionalistes afirmen que les sures posteriors tenen l'última paraula; els reformistes, es decaten per la validesa de les primeres, les més favorables a la dona.
L'Alcorà permet la poligàmia, una tradició preislàmica. També ho és l'agressiva ablació del clítoris, que encara avui, en algunes zones d'Àfrica -musulmana i no musulmana- afecta desenes de milions de dones. La circumcisió, cap als quinze anys, és un costum estès en els pobles semites: igual que els musulmans, la practiquen també els jueus.
El burka o hijab
És un vel que cobreix el pèl, rostre, coll i en ocasions mans també. És una vestimenta imposada a les dones pels seus marits i en el cas de les nenes, pels seus pares. Al·là obliga a les dones creients a usar-ho en tot moment, dient que aquest els protegirà de possibles abusos. Al·là diu que les dones deuen ocultar la seva bellesa, per evitar excitar als homes i que aquests no les agredeixin. Pel que si una dona és agredida sexualment mentre no porta el burka, ella és culpable, per mostrar la seva bellesa i provocar als homes.
El dinar
És la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes. El mot "dinar" té el mateix origen que el diner, ja que deriva del denari romà.
El dinar era l'antiga moneda musulmana d'or que es va començar a encunyar al final del segle VII i que tenia un pes que, segons les èpoques, va oscil·lar entre els 4,25 g i els 3,85 g. En els inicis imitava els models bizantins, però ben aviat va adquirir caràcter propi i definit, fins al punt que va ser imitat fora dels territoris califals, com fou el cas del mancús a la Catalunya del segle XI, ja que als antics comtats catalans els dinars cordovesos hi circulaven àmpliament.
Alfabet àrab
Les lletres àrabs canvien de forma en contacte amb altres lletres. En les columnes "Inicial", "Medial" i "Final" es mostren aquests canvis depenent si la lletra va precedida i/o seguida d'una altra lletra (en la mateixa paraula). També s'hi mostren els traços ascendents i descendents respecte a la línia base d'escriptura.
| Aïllada | Final 1 | Medial 2 | Inicial | Nom | Valor fonètic (AFI) | Més informació |
| ا | ـا | ـاـ | اـ | اﻷلف [al'ʔalif] | 3 | Àlif |
| ب | ـب | ـبـ | بـ | الباء [al'baːʔ] | [b] | Bā |
| ت | ـت | ـتـ | تـ | التّاء [a'tːaːʔ] | [t] | Tā |
| ث | ـث | ـثـ | ثـ | الثّاء [a'θːaːʔ] | [θ] | Ṯā |
| ج | ـج | ـجـ | جـ | الجيم [al'ʒiːm] | [ʒ] | Jīm |
| ح | ـح | ـحـ | حـ | الحاء [al'ħaːʔ] | [ħ] | Ḥā |
| خ | ـخ | ـخـ | خـ | الخاء [al'xaːʔ] | [x] | Ḫā |
| د | ـد | ـدـ | دـ | الدّال [a'dːaːl] | [d] | Dāl |
| ذ | ـذ | ـذـ | ذـ | الذّال [að'ðaːl] | [ð] | Ḏāl |
| ر | ـر | ـرـ | رـ | الرّاء [a'rːaːʔ] | [r] | Rā |
| ز | ـز | ـزـ | زـ | الزّي [a'zːaːj] | [z] | Zāy |
| س | ـس | ـسـ | سـ | السّين [a'sːiːn] | [s] | Sīn |
| ش | ـش | ـشـ | شـ | الشّين [a'ʃːiːn] | [ʃ] | Xīn |
| ص | ـص | ـصـ | صـ | الصّاد [a'sˁːaːd] | [sˁ] | Ṣād |
| ض | ـض | ـضـ | ضـ | الضّاد [a'dˁːaːd] | [dˁ] | Ḍād |
| ط | ـط | ـطـ | طـ | الطّاء [a'tˁːaːʔ] | [tˁ] | Ṭā |
| ظ | ـظ | ـظـ | ظـ | الظّاء [a'ðˁːaːʔ] | [ðˁ] | Ẓā |
| ع | ـع | ـعـ | عـ | العين [al'ʕajn] | [ʕ] | ʿAyn |
| غ | ـغ | ـغـ | غـ | الغين [al'ɣajn] | [ɣ] | Ġayn |
| ف | ـف | ـفـ | فـ | الفاء [al'faːʔ] | [f] | Fā |
| ق | ـق | ـقـ | قـ | القاف [al'qaːf] | [q] | Qāf |
| ك | ـك | ـكـ | كـ | الكاف [al'kaːf] | [k] | Kāf |
| ل | ـل | ـلـ | لـ | اﻻّم [a'lːaːm] | [l] | Lām |
| م | ـم | ـمـ | مـ | الميم [al'miːm] | [m] | Mīm |
| ن | ـن | ـنـ | نـ | النّون [a'nːuːn] | [n] | Nūn |
| ه | ـه | ـهـ | هـ | الهاء [al'haːʔ] | [h] | Hā |
| و | ـو | ـوـ | وـ | الواو [al'waːw] | [w] | Wāw |
| ي | ـي | ـيـ | يـ | الياء [al'jaːʔ] | [j] | Yā |
Numeració àrabiga
La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia. Hom l'anomena "aràbiga" perquè foren els àrabs els qui la introduiren a Europa, però fou a l'Índia on s'inventà.
| Europeu Emprat actualment arreu del món | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| Aràbic-Índic (alifat aràbic) | ٠ | ١ | ٢ | ٣ | ٤ | ٥ | ٦ | ٧ | ٨ | ٩ |
