Centre cultural Islàmic
Muhamad Iqbal és el secretari general del centre islamic Camí de la Pau, a Barcelona. Camí de la Pau es un centre obert on a part de practicar el culte a la seva religió y celebrar les festes socials i culturals d’aquesta també donen classes de català i castellà a tothom que hi vulgui, fan fer pedagogia de la cultura dels països d’origen als nens que han nascut aquí i repatrien els cossos al país d’origen.
L’objectiu de la nostra entrevista era per una banda conèixer l’estructura i el funcionament del centre (finançament, organització, socis) i per altra saber si estaven satisfets amb el centre i la seva relació amb els veïns del barri.Com veureu en l’entrevista varem tractar mols temes, el centre es finança amb la voluntat de la gent que hi va i amb la quota d’uns afiliats fixes que són els que tenen dret a la repatriació. La relació amb els veïns millora dia a dia, i malgrat que estan satisfets amb el centre encara han de fer varis torns pel culte i tot i així lluiten per obrir altres centres.
Entrevista a Muhamad Iqbal:
Iqbal ens explica que la primera mesquita va sorgir a l'any 1997 a Madrid, però aquesta era insuficient per a la població musulmana, per això van haver d'obrir una altre a Barcelona, concretament al barri del Raval. Més endevant ens explica les dificultats que han tingut per aquest motiu. Sobre el 1998 van gaudir del recolzament de l'associació de veïns del barri, però més endavant es van tirar enrere pels actes vandàlics que es produïen. Les queixes van arribar fins a l'ajuntament i van haver-hi diversos conflictes. Finalment, l'ajuntament els va cedir el poliesportiu (un espai de 451m) al migdia (quan els musulmans tenen les hores de pregària) pagant una quota mensual. El local se'ls va quedar petit i no podien permetre's pagar la quota tan elevada, per tant, van decidir buscar un altre lloc. A l'any 2003 van trobar aquest local al Raval, però fins al 2007 no van podrer obrir-la al públic, ja que havien de complir molts requisits i hi havien molts veïns en contra (van recollir fins a 3000 firmes). Quan van poder obrir, ho van fer com a centre d'oci (per tal de poder complir totes les condicions), no com un centre de culte. Una de les condicions que volien era que l'espai tingués mínim 500m. Aquest centre el financien els mateixos membres, amb donacions voluntàries. Més tard, van poder obrir un altre centre a Badalona i ara estan intentant obrir un altre a l'Hospitalet, per a què no hi hagi tanta massa de gent a un mateix lloc i sigui més fàcil accedir.
En aquest centre la participació és diversa: participen homes, dones i nens. Per exemple, hi ha un dia que les dones fan classe de català, castellà i urdú. En definitiva, ofereix un servei global: servei a la comunitat (ajuts amb els tràmits), servei religiós, servei educatiu, etc.
Els divendres només van a resar els homes, no hi ha possibilitat de que hi vagin les dones. Les dones es reuneixen cada 15 dies dues hores. Només en cerimònies importants es troben tots dos sexes.
